Bon dia,
revisant la documentació, el diari... per començar a fer un esborrany de tot allò que vull incloure a la memòria ara que he acabat el període presencial he pensat que és interessant compartir amb vosaltres l'oportunitat que vaig tenir d'assistir a la coordinació pel tancament de les actes d'avaluació de l'alumnat de la UEC. Doncs sí, la meva tutora, em va oferir la possibilitat d'assistir a aquest "gran esdeveniment".
A nivell pràctic dir-vos que va ser una trobada d'uns 45min crec recordar i que va consistir en exposar quines eren les qualificacions que tenien en cada àmbit cada alumne, sense allà més enllà dels motius ni els perquès. Després de cada exposició de notes algú (cap d'estudis, educador de les dues hores setmanal que assisteixen a l'IES o professional de l'EAP) preguntava: Com va? Quin comportament té?... I la coordinadora de la UEC respon tot allò que necessita exposar-los més enllà de les qualificacions.
A nivell de reflexió em sorgeixen molts de dubtes:
- És correcte donar més pes a l'actitud, el comportament, l'esforç... independentment de l'assoliment de competències? On queda aquí l'objectiu de la secundària d'adquirir competències bàsiques?
- Quina prioritat tenen aquests alumnes per l'IES? M'ho pregunto perquè en aquesta trobada l'equip de l'IES semblava haver perdut totes les esperances, havien tirat la tovallola... I això contrastava amb l'interès de la coordinadora de la UEC per cercar solucions. No ho critico. He estat capaç de posar-me en el lloc d'uns i altres i ambdues posicions em semblen lícites. Aquest tema ha donat peu a moltes converses amb la meva tutora.
- ... buff, de moment em quedo aquí ;)
En alumnes amb característiques com baixa motivació, alt nivell de frustració...és més important o se li ha de donar més pes a l'àmbit actitudinal. Evidentment són importants les competències bàsiques, i les haurien d'assolir mitjançant la cultura de l'esforç, però millor això que no un abandonament precoç de l'escolarització.
ResponderEliminar